L'OU O LA GALLINA

Deia Chomsky que la propaganda és a les democràcies actuals el que la porra als totalitarismes. Ell, al parlar de propaganda, no estaria excloent el concepte de publicitat (tots sabem que la diferència tèorica és que la publicitat té finalitat comercial i la propaganda ideològica) sinò que és referiria a tota una mateixa cultura de masses, de inèrcies comunicatives per part dels "creadors de la realitat", els mitjans de comunicació. Creadors? No són informadors? Subjectes sense més vocació que la de difondre què passa al món? Sí, informen (de vegades bé i de vegades no) però responent, com és lògic, als interessos de qui els manté i a la pràctica van cosntruïnt la (seua) realitat. El nostre Matrix, si em permeteu la metàfora cinematogràfica.

Ningú té en propietat la veritat, això és així. Hem de partir de la base que tot és qüestionable, que no hi ha cel i infern, sinò planeta terra. I ple de matissos, idees i colors. És per això que mai és fàcil plantejar alternatives, però és, com a mínim, ben necessari plantejar per què fan falta les alternatives.

Però que fou abans, l'ou o la gallina? Els mass media reflexen la realitat o esta l'han creat ells? Ambdues respostes són certes. Els mitjans de masses busquen l'audiència i, per tant, intenten oferir un producte que agrade al consumidor. I a la vegada ixe consumidor l'han "educat" ells desde menut.

Hui solem parlar de crisi econòmica i crisi de valors, com a explicació una de l'altra o simbiosi. Això em recorda a les visió de Marx i a la de Durkheim sobre la societat i els seus problemes i conflictes. La visió marxista afirma que l'oritge està un conflicte material, de possesió dels mitjans de producció (materialisme històric) i Durkhem diu que l'arrel dels problemes no són econòmics sinò morals (a la falta d'esta, vaja). Esta última visió caçaria molt bé a l'hora d'analitzar i atacar les irresponsabilitats financeres i la falta d'ètica que ens han dut a la situació mundial actual. Però també és cert que molts dels que ara diuen això són precissament marxistes (o de posicions d'esquerres) i que veuen clar que la crisi de valors és conseqüència inseparable de la naturalessa del propi sistema socioeconòmic actual.

Com a futurs publicitaris i comunicadors hem de ser concients sempre d'allò que fem, res a de ser per inèrcia, per ajustar-se als paràmetres més còmodes que l'entorn en oferte. Un travelling és una qüestió de moral, deia Godard. Hem de cuidar cada detall i entendre que podem ser capaços de construir cohesió social en pro d'una transformació, de modificar mentalitats. El llenguatge, la comunicació, són l'arma. Usem-la per a canviar el món, no per a dir-li al teu net poc abans de morir que tu participares en perpetuar la idea que una beguda en llanda d'una companyia coresponsable de morts innocents a múltituds de guerres injustes equivalia a la paraula felicitat.