Joves indignats se concentraren a la Puerta del Sol de Madrid i decidiren ser protagonistes de la història per, al menys, un dia. M'arribaven les noticies del moviment Democràcia Real Ja i me ho prenia amb poca fe, poc convençut amb una moguda que pareixia faltar-li claredat i sobrar-li eufemismes. Poc a poc comencí a notar que allò era la resposta que molts feia temps que desitjàvem, comencí a incendiar Twitter amb missatges com: "Exigix un bon rumb, però tampoc poses pals a les rodes. A alguns els encata la pose romanticona de la derrota permanent".
Em passí per l'acampada a Castelló de la Plana tenint una examen de sociologia (casualitats de la vida: estudiar a Marx està molt bé, però trarure'l a passejar millor) i un concurs de creativitat al dia següent. Comencí a sentir-me esperançat sense deixar de ser cautelós amb un quelcom tan heterogeni.
La joventut ha decidit fer-li un polç al sistema, al PPSOE, al model econòmic que ens convertix en mercaderia. Pareixia que el capitalisme era etern, que després d'una crisi així el poble no podia despertar. La fí de les revolucions, de les utopies. Que la superesctructura (en termes marxians) de la societat composta per la cocacola way of life, Gran Hermano, els quatre Barça-Madrid, etc ens mantendrien en una eterna amnèsia col·lectiva. No. No som només consumidors de cultura de masses.
Som l'alternativa, la resposta i l'afirmació que un altre món és possible. Som els que estem fent caure imperis discogràfics i farem caure imperis de tot el que anomenen la comunicació mediàtica. I ací és on m'agradaria destacar el poder del hiphop combatiu, aquell que és capaç de dir molt més i molt més clar que una cançó de rock i de dir-ho a molta més gent que un llibre o un pamflet. Aquell que ha conseguit trencar esquemes i prejudicis. Aquell que ha sabut mesclar allò popular (allò relacionat amb el poble, amb les majories i amb la cultura de masses) amb el pensament crític i intel·lectual. Farà falta que passen uns quants anys més per adonar-se'n de l'impacte d'este tipus de música i les altres vies de comunicaicó alternatives que, juntes, estan posant en entredit el neoliberalisme i, inclús, la postmodernitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario