La publicitat reflectix o adorna el concepte de classes socials?

Classes so...què? Se preguntaria un extraterreste, un Gurb d'Eduardo Mendoza, si només conegués el nostre món a través de la comunicació comercial. Per què no les veuria enlloc. Ara hom podria rebatre'm: Com que no? Els anuncis tenen diferents objectius i targets. És diferent el públic al que va dirigit un anunci d'un cotxe de gama alta al de la Quinielas de Loterías y Apuestas del Estado. Usaran uns personatges amb diferències estètiques evidents i la pròpia profunditat o manera d'anunciar seràn molt diferents. Per tant, estem veient classes socials i la diferències entre elles evidenciades a la publicitat. Per tant la resposta és sí.

Però a qui em diguera això li faltaria un element d'anàlisi, un element clau que potser passa desapercebut donat que estem molt acustamats a decodificar anuncis concients de la diferència d'ixe missatge amb el d'un documental o altre tipus de comunicació. 

I de que m'he oblidat? Em preguntaria. De que, siga qui siga el personatge o ambient usat, sempre, SEMPRE, estarà impregnat de felicitat. L'home de la barra del bar que es vol que tire quinieles no es diferenciarà en el que ha de comprar el cotxe car. Quan un personatge a la publicitat està infeliç, quan mostra una dificultat, és perquè sempre, SEMPRE, el producte o servei anunciat ve a solucionar-lo. Tots contents.

El concepte de classes socials necessita per a entendre's la paraula conflicte, ja que una està per damunt de l'altra. Això és incontestable. Pot ser una diferència acceptada i pactada. Però el conflicte hi és sempre. Calmat o no. Per això la publicitat no reflectix la diferència de classes socials, ja que obvia el conflicte que suposa que estes existisquen.